dijous, 4 de desembre del 2014
dissabte, 29 de novembre del 2014
VOCABULARI
-
Fotoperiodisme: imatges que es difonen per l'àmbit periodístic
per donar la impressió que volen que veiem.
- Fotoil·lustració:
Imatges retocades, que van més allà de les correccions.
-
Enquadrament: forma en que s'organitzen els elements en
una fotografia.
-
Re enquadrament: enfocar la part que volem d'una fotografia.
-
Camp:
visió de la imatge.
-
Fora de camp: allò que no podem veure de la fotografia,
tot el que no hi surt.
-
Pla:
allò que capta l'objectiu de la càmera.
·
General: no capta tot l'espai, però la visió de camp és amplia.
·
Conjunt: capta a un grup de persones.
·
Sencer: capta a una persona sencera, de cap a peus.
·
Americà: mostra a una persona de genolls cap a dalt.
·
Mig:
mostra a una persona de cintura cap a dalt.
·
Primer pla: mostra la cara i les espatlles de la
persona.
·
Pla de detall: s'utilitza més per a objectes que per a
persones, enquadrant un objecte de molt a prop.
-
Composició: conjunt d'elements que presenten en la
imatge.
-
Regla de terços: divisió de la imatge en nou parts iguals,
per facilitar la seva composició.
-
Aire: espai on no hi ha cap element en la imatge, espais en
vuit.
-
Pes visual: elements que hi apareixen en una sola part
de la imatge, és a dir, quan veiem una part de la imatge més carregada que
l'altre.
-
Angulació: és un recurs expressiu que es centra en la possició de
la càmera.
·
Frontal: fotografia feta al davant, frontal.
· 3/4:
fotografia feta entre el lateral i frontal, 3/4.
· Lateral: fotografia feta del costat.
·
Picat: la càmera està situada en una posició superior a la de
la figura a fotografiar.
·
Inclinat: fotografia feta inclinada, no recte.
-
Enfocament: part nítida de la imatge.
-
Profunditat de camp: és la distància que hi ha entre la càmera i
l'últim element que surt enfocat, diem que hi ha poca profunditat de camp quan
el fons de la fotografia surt desenfocat.
-
Textura: diem textura a les parts mes marcades de la fotografia.
-
Objectiu: part de la càmera on enfoca a l'espai que volem fer una
fotografia.
-
Diafragma: part de la càmera que permet controla la llum, si el
diafragma està més obert que tancat: això permet la entrada de més llum i pot sortir
la fotografia cremada; en canvi si el diafragma està més tancat que obert: això
no deixa passar tanta llum per tant, pot ser, que la fotografia quedi subexposada.
-
Balanç de blancs: part de la càmera que regula la
lluminositat.
-
Distància focal: és la distància entre les lents de
l'objectiu i el punt d'enfocament, és a dir, la distància que hi ha entre la
càmera i l'element que va a ser fotografiat.
-
Obturador: part de la càmera que controla la llum, quan es vol per
una fotografia en moviment l'obturador ha d'anar molt ràpid perquè aquesta
fotografia no surti moguda.
-
Sobre exposició: és quan una fotografia queda cremada, és a
dir, quan el diafragma ha quedat massa obert per fer una fotografia on hi ha
massa lluminositat.
-
Subexposició: és quan una fotografia queda massa fosca, el
diafragma ha quedat massa tancat i això ha provocat l'ofuscament de la imatge.
dissabte, 15 de novembre del 2014
dimecres, 5 de novembre del 2014
Selecció de la realitat
La tardor més estiuenca. Clara
Dolça textura. Clara
Ones llises amb vistes. Clara
Entre barres i parets. Clara
Petita corba. Laura
dimecres, 1 d’octubre del 2014
Fotos retocades
En aquesta imatge hem canviat el to i el contrast, hem posat el color verd per les herbes i aplicat el lila al riu, a la muntanya que esta més lluny, una mica al cel i a les branques de l'arbre.
En la següent imatge, també hem canviat el to de l'original, formant un ambient de tardor. Hem destacat el riu posant més lluminositat.
Aquesta ens ha resultat més fàcil de retocar, perquè simplement hem canviat el contrast i la lluminositat formant un ambient més calorós.
Aquesta imatge està retocada del to, hem estat jugant amb els colors blau i rosa, formant un ambient fictici.
En l'última imatge hem canviat els colors originals de la fotografia per una simple imatge amb blanc i negre, creant una sensació d'antiguitat.
Clara Bustinza i Laura Cruz
diumenge, 28 de setembre del 2014
Funcions de la imatge
Funció emotiva: he escollit aquesta imatge perquè transmet un sentiment de llibertat, una emoció alegre. Observem una noia aixecant els braços i rient cap al cel en un espai molt ampli.
Funció suggestiva: aquesta imatge intenta convèncer a les persones perquè comprin aquest producte, ho fa amb la frase de: "llena tu casa de sonrisas y ahorra", vol dir que compris, en aquest cas Coca Cola, perquè seràs feliç i t'estalviaràs diners.
Funció informativa: aquesta funció consisteix en transmetre algun tipus d'informació al receptor, per això he escollit aquesta imatge, on estan exposades de manera gràfica les normes de seguretat en una obra, el missatge es clar i directe.
Funció poètica: En aquesta imatge se li dona molta importància al producte que es vol vendre, tant que forma una hipèrbole, és una exageració, en aquest cas de l'ampolla on ocupa gran part de la imatge, i a més a més crida l'atenció sent una ampolla tan gran com el camió "que la porta".
Funció suggestiva: aquesta imatge intenta convèncer a les persones perquè comprin aquest producte, ho fa amb la frase de: "llena tu casa de sonrisas y ahorra", vol dir que compris, en aquest cas Coca Cola, perquè seràs feliç i t'estalviaràs diners.
Funció informativa: aquesta funció consisteix en transmetre algun tipus d'informació al receptor, per això he escollit aquesta imatge, on estan exposades de manera gràfica les normes de seguretat en una obra, el missatge es clar i directe.
Funció poètica: En aquesta imatge se li dona molta importància al producte que es vol vendre, tant que forma una hipèrbole, és una exageració, en aquest cas de l'ampolla on ocupa gran part de la imatge, i a més a més crida l'atenció sent una ampolla tan gran com el camió "que la porta".
divendres, 26 de setembre del 2014
Comentari del text
"Vivim sota una pluja ininterrompuda d'imatges; els mitjans més potents no fan sinó transformar el món en imatges i multiplicar-les a través d'una fantasmagoria de joc de miralls: imatges que en gran part tenen carència de la necessitat interna que hauria de caracteritzar a tota imatge, com una forma o com a significat, com a capacitat d'imposar-se a l'atenció, com a riquesa de significats possibles. Gran part d'aquest núvol d'imatges es dissol immediatament, com els somnis que no deixen petja en la memòria"
En aquest fragment, explica com les imatges condicionen els nostres coneixements, és a dir, com els mitjans més potents poden transformar i manipular les imatges per crear una realitat fictícia del món i a les nostres ments.
Algunes de les imatges reals les oblidem a causa de la saturació d'imatges que ens imposen, i aquestes tindrien de tenir un lloc en la nostra ment, però "no deixen petjada en la memòria".
ITALO CALVINO, Sis propostes per al pròxim mil·lenni
En aquest fragment, explica com les imatges condicionen els nostres coneixements, és a dir, com els mitjans més potents poden transformar i manipular les imatges per crear una realitat fictícia del món i a les nostres ments.
Algunes de les imatges reals les oblidem a causa de la saturació d'imatges que ens imposen, i aquestes tindrien de tenir un lloc en la nostra ment, però "no deixen petjada en la memòria".
dimarts, 23 de setembre del 2014
Les imatges i la seva importància
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/17/quadern/1410969316_064159.html
Penso que la imatge de la notícia és la acertada, ja que es veu un troç de la enorme V humana per tot Barcelona, també podem obervar la moltitud de gent que, forma la senyera, estava unida per la mateixa causa. La fotografía fa com una mena de resum de tota la notícia.
Penso que la imatge de la notícia és la acertada, ja que es veu un troç de la enorme V humana per tot Barcelona, també podem obervar la moltitud de gent que, forma la senyera, estava unida per la mateixa causa. La fotografía fa com una mena de resum de tota la notícia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)